El teu avi és un voltor

Obro la televisió. Una noia jove, amb pírcings i rastes, surt d'una tenda d'acampada del Decathlon i crida a càmera que s'han d'expropiar les cases dels fons voltor.

Però què és un fons voltor? Sovint és molt fàcil assenyalar culpables senzills per a problemes tremendament complexos.

• L'habitatge? Els fons voltor.
• L'empobriment d'Espanya? La immigració.
• La decadència dels serveis públics? L'extrema dreta.

Al nostre cervell li agraden les coses simples i ràpides. És com a les pel·lícules de Disney: necessitem que ens presentin un dolent entre llums vermelles i liles, amb plans funestos, per poder mirar-la tranquils.

Però la vida real no funciona així.

Els fons voltor (o, dit bé, els grans tenidors, entre els quals hi ha CaixaBank o el Sabadell) tenen un 10% dels pisos de lloguer d'Espanya. La resta és en mans de particulars, i la gran majoria en tenen un o dos. És a dir, el teu avi que es va comprar dues cases, o els teus pares, que lloguen la segona residència, també són voltors.

O potser el problema no és només aquest. Que en els últims cinc anys s'hagin format 1,2 milions de llars noves i només s'hagin construït uns 470.000 habitatges també hi deu tenir alguna cosa a veure.

Potser, en comptes de buscar enemics ficticis, podríem flexibilitzar el sòl, reduir la normativa i construir més habitatge social.

Eh, però la culpa és de l'extrema dreta.