Els meus millors anys, fregant gots

Durant un any i escaig vaig treballar en una discoteca els caps de setmana. Res de glamur, ni de RRPP ni de cambrer: jo estava «d'office», recollint gots, rentant-los i portant gel i begudes a la barra quan s'acabaven. Jornades de 10-12 hores, tornava a casa a les 9 del matí escombrat, dormia tot el dia i tornava a començar. Entre setmana, universitat i estudiar.

Tot i així, la recordo com una de les èpoques més felices de la meva vida. Vida social plena, diners a la butxaca i un propòsit senzill: aprovar les assignatures i pagar-me el viatge de l'estiu.

Ara treballo en una oficina, guanyo molt més, i els caps de setmana són meus.

Però hi ha matins que són les onze, estic tancat a l'oficina, a fora fa un dia esplèndid, tinc l'Excel obert, i trobo a faltar el soroll de la gent, el tecno retumbant i el xarrup ràpid amb el cap de sala mentre em deia «va, nene, canya, que se nos comen».

No m'enganyo: l'hostaleria és duríssima, i aquella etapa em va deixar clar que havia d'estudiar i treballar dur per no dependre mai més d'una feina així. Però també tinc clar que una vida sense un objectiu clar no té propòsit.

Poseu-vos un objectiu. Decidiu què voleu, què no voleu i on voleu ser d'aquí a deu anys, i traceu-hi un camí. Si no, la vida el traçarà per vosaltres, i potser no us agradarà el resultat.

Molts ànims a tothom que treballa a l'hostaleria.

Una abraçada des d'aquí a en Russell, en Farelo, en Nacho, l'Edu, en Pablo, la Clara, l'Ari i en Picazo. Espero que tots hagueu trobat el vostre camí.